L'any 1924, un grup d'emprenedors va fundar l'EAJ1-Ràdio Barcelona: la primera emissora de ràdio d'Espanya. I enguany en celebrem el centenari. Aquesta va ser creada des de l'Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), un projecte cultural inèdit al país i de gran ambició, que va provocar un veritable impacte en la societat: gràcies a ell, la gent va adonar-se que hi havia altres maneres d'informar-se diferents a la premsa escrita, i que la ràdio no eren només notícies, sinó també música, esports, radionovel·les; al cap i a la fi, cultura. Entre els impulsors de tot plegat, hi trobem Eduard Rifà i Anglada (1882-1938), que també impulsarà l'EAJ15-Ràdio Associació, l'EAJ38-Ràdio Girona i l'EAJ42-Ràdio Lleida.
L'autora d'aquest llibre, Josefina Rifà (1918-2005), filla d'Eduard, rememora aquells anys d'innovacions i canvis, d'il·lusions i pors en temps de la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil, a través d'unes cartes que li adreça a son fill als anys noranta. Queda aquí un testimoni fonamental de la vida d'Eduard Rifà, personal i social: s'hi pot llegir el profund amor al pare de Josefina, però també com aquest va lluitar incansablement en la defensa d'una ràdio lliure, una ràdio que no estava disposada a deixar de banda la llengua i cultura catalanes. La història de la ràdio i els seus inicis són una part essencial de la història del nostre país.
